dijous, 5 de febrer del 2026

ADOLESCÈNCIA

  No hi ha cap sèrie imprescindible, ni cap pel·lícula, i fins i tot m’atreviria a dir ni cap llibre. Algunes vegades el millor d’estes creacions són els debats i comentaris que generen. Quan llegisc titulars del tipus: “les temporades, films, novel·les que no et pots perdre, que has de devorar, etc.” m’enutge perquè són falses obligacions i em generen cert estrès d’estar al corrent, de consumir, a més sabent que després d’haver-me passat hores amb algunes d’estes recomanacions no hi calia tant de rebombori ni eren tan interessants. Tenia les meues reticències a l’hora de visualitzar la minisèrie “Adolescència” (quatre capítols) perquè els seus anuncis ja avançaven patiment i situacions que em conec prou després de tants anys als Instituts de Secundària. El cas és que la vaig començar i de seguida em va sorprendre el pla seqüència continu en què està gravada, a més de la interpretació del xiquet i l’ambient dels centres escolars tan fidedigne, i dolorós. El guió de la sèrie està basat en uns quants casos de violència i assassinats reals de xics a xiques per influència de la “masclosfera” (reacció masculina al feminisme) a través de les xarxes socials, i combinats amb baixa autoestima i assetjament. Ara que el govern espanyol també es planteja de restringir l’accés a les plataformes digitals fins al 16 anys, destaca el tema de la importància que pares i mares supervisen l’activitat en línia de la seua prole, i hi mantinguen un diàleg obert per evitar que siguen víctimes d’ideologies danyoses. Com a adolescent que vaig ser agraïsc que no existira internet durant els meus anys de pubertat i més enllà. Com a pare d’adolescent no vaig pillar encara la màxima eclosió d’eixe mitjà entre la joventut. Sols l’he vista els últims anys en l’alumnat, amb les pitjors i les millors conseqüències. Crec que he actuat al respecte amb molta prudència i avantatges, però també podria haver de demanar perdó, com el progenitor de la sèrie, tan poc preparat davant les xarxes, i dir que “ho hauria d’haver fet millor”. Ho haurem de fer millor en la lluita digital entre el control, la independència i el creixement personal.