Aquest relat no és cap tractat
d’elit reial partint d’un tal
profeta Elies fins al messies,
o aquell text persa que ja dispersa
llengües pel món. Tampoc no són
aquests versets llibre dels fets
mallorquinistes d’uns temps d’artistes
i de corones regnant per zones...
Dels antics reis amb furs o lleis
fou bo i guerrer Jaume Primer.
Més tractaria la monarquia
nyorda i nefasta si espai abasta
tanta negror. I el que és pitjor:
es repeteix sempre el mateix,
la seua història és la cridòria
desvergonyida, procaç, reblida
d’àulics bacons a borbollons,
sense faltar i no espantar
nimfomanies, pornografies,
prole bastarda... L’incest retarda
ses majestats minvant trellats.
Però no exclou llur ample sou
furtat als pobles i amb bens immobles
com sagristia que els hi vestia.
Els sobirans tenen bons jans
per encobrir el seu albir:
fan vassallatge submís, tal patge
en benefici d’aqueix auspici;
s’investirà un deu humà
bé pel diner o el menester
d’un poder màgic, i en canvi tràgic
per qui s’hi oposa o els fa més nosa
en son regnat. Això no obstat,
el podriment és tan pudent
que han fet fugina reis i regina
cap a l’exili, amb bon auxili
de dictadors. I els seguidors
de la vil cort, tot anant tort,
defenen ara que es deu encara
la democràcia a la gran gràcia
de blava sang... Eixint del fang
del boig tirà el poble pla,
ell sol, faria la seua via
per tal de viure sempre més lliure,
un llarg camí que es descobrí
ple d’un fort llast ranci i molt bast.
L’estat escanya si no li apanya
ser autonòmic, que sona còmic
a l’eix central. Ni federal
vol el reialme un marc que encalme
el gran desori del territori.
Caldrà educar des de la llar
en la igualtat de l’humà nat,
en la justícia ferma, no nícia,
i en el respecte al desafecte.
Ni molt trempat ni preparat:
un rei és ja ultramundà.
Noves jornades vindran alçades
per la indecència de sa excel·lència.
L’únic caliu alternatiu
fou i serà republicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada