RELLEGINT "NORUEGA".

La novel·la de Rafa Lahuerta ha tingut un èxit de vendes i lectors molt merescut, alhora que esperançador per a les lletres catalanes escrites des del País Valencià. Les crítiques, entrevistes i reportatges que se n’han fet proliferen a tots els mitjans, amb alguna polèmica més que supèrflua respecte de variants lingüístiques. Allò important és que la narració atrau des del començament a causa de la força centrípeta exercida tant pel reflex històric del cap i casal com per la dosificació abreujada dels capítols. Tot plegat va acompanyat d’experiències i reflexions personals intenses, encara que se les haja pogut qualificar, en alguns casos, d’inflades, donant “impressió de profunditat al lector ingenu”. Perquè la realitat és que, al marge que Noruega pot ser la gran novel·la de la ciutat de València des de la transició, és també una xarxa infinita de relacions amb altres lectures, paisatges i personatges de l’entorn cultural valencià. I la condensació de les idees que s’hi expressen fa obrir el calidoscopi de la interpretació per al lector. Un dels múltiples passatges remarcables es refereix a l’enteresa moral d’aquells que són capaços de veure’s prop de la mort: “Cal aprendre a morir quan es gaudeix de salut en plenitud....Cursos intensius d’aprenentatge de la mort... Objectius: desenvolupament de la voluntat d’empatia, millora de la percepció, relativització d’allò superflu, ridiculització de la cobdícia, tolerància zero amb els fanàtics...” La conclusió és que Noruega ja és un clàssic a rellegir que podria recordar l’enyorança de Joanot Martorell al Tirant lo Blanc barrejat amb el to picaresc de l’Espill de Jaume Roig. I fa goig de veure la connexió entre Rafa Lahuerta i els grans narradors valencians encara vius com ara Ferran Torrent o Joan Francesc Mira. A més cal felicitar l’editorial Drassana per aquest encert literari, premi Lletraferit 2020, així com el de 2018, Narcís o l’onanisme, de Carles Fenollosa.