“Otra ronda” i les cerimònies de graduació.

  La pel·lícula danesa Druk, sobre un experiment socioetílic de quatre professors d’institut, abasta molts aspectes de la vitalitat i de l’amor, sense moralismes i amb moltes gratificacions estètiques. Les nominacions que ha rebut el film de Thomas Vinteberg avalen aquesta experiència artística, a més a més el tempteig alcohòlic dels docents no es deslliga de les celebracions del jovent, que s’inicia ben aviat en els hàbits bevedors, i connecta també al final amb la festa de graduació per part dels alumnes que acaben el batxillerat. Aquestes cerimònies adquireixen sentit, i fins i tot podríem considerar-les necessàries en acabar certes etapes educatives, malgrat que algunes siguen massa artificioses o classistes.
  Com a professor de 2n de batxillerat en diversos instituts, he viscut molts tipus de cloendes festives, des de les més senzilles a les més americanes, però en totes he gaudit de moments emotius i divertits. Fins i tot em fa sovint la impressió d’estar immers en la pel·lícula El dia de la marmota de batxiller, en què cada matí quan sona el despertador sempre és la mateixa jornada de la festa de 2n (antic COU).
  I després venen els discursos... És difícil de ser original i no repetir cada any les mateixes frases, per no avorrir els companys, companyes i repetidors que hi assisteixen freqüentment. De manera que agafem i compartim declaracions de moltes fonts, tot intentant personalitzar un poc la perorata, sense que hi manque algun poema sublim. Allò important és transmetre l’emoció que sentim en acomiadar eixa xicalla que sempre té la mateixa edat, i a vegades els seus discursos improvisats o no (o influenciats per una dosi un poc perillosa d’alcohol) poden ser prou més graciosos i sincers. Us deixe amb la meua última aportació al gènere. Bon final de curs 20-21!

Discurs de graduació.