Arribem a Volubilis, antiga ciutat romana, en un llarg trajecte per l’interior del Marroc des de Tànger. El nostre xofer ens presenta Hassan a l’entrada de les restes imperials (li diuen com el rei, Hassan, sí, però sense número, afegeix), el qual té un doble aspecte de camperol, barret de palla i mocador al cap per una banda, i catedràtic amb americana vella per l’altra. Manté un posat pausat, un ritme d’altres temps també, i el seu parlar castellà va despertant-se a poc a poc d’una llarga migdiada, barreja d’accents canaris i andalusins. Ha vingut a posta des de la propera ciutat sagrada de Moulay Idriss, la qual té forma de camell ajagut, per fer-nos l’explicació de Volubilis, i de seguida ens adonem del pou de saviesa que contenen totes les seues explicacions etimològiques, històriques, colonials o mitològiques. Va estudiar Geografia i Filologia francesa, parla molts dels idiomes romànics, però no ha eixit mai del Marroc (problemes burocràtics li van impedir visitar la bella Itàlia durant la seua joventut), el seu francés és tan perfecte que meravella els turistes de la Gàl·lia, i està molt agraït als mestres originaris de França que li’l van ensenyar, en canvi lamenta que els joves marroquins d’ara no el sàpiguen parlar bé i que preferisquen l’idioma anglosaxó. Pels visitants que venen d’Hispània, i el que n’ha estudiat, enyora les terres de Cantàbria on li agradaria anar, la qual cosa es pot entendre per la verdor dels paisatges compartits als peus de l’Atlas. El seu humor irònic es mostra franc quan ens fa una imitació d’un patrici romà prenent el sol des dels antics banys, imaginant que és massatjat alhora per esclaus. Després del recorregut per la vila arqueològica sembla que hem estat tota una vida junts i sabem que Hassan podria ser un dels nostres amics eterns amb qui ens fem un café o té cada dia i parlem sobre el pas del temps, les diferents cultures i els canvis entre generacions, però el deixem allí per sempre més al seu racó del món d’on no es mourà i hi continuarà el seu esdevenir savi, feliç.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada